El seu recorregut el porta a Ontinyent on forma el paratge del Pou Clar; des d’allí es dirigeix cap a Aielo de Malferit fins a arribar a Montaverner on conflueix amb el riu Albaida, afluent del Xúquer.
La força del riu ha sigut clau per al desenvolupament agrícola i industrial de Bocairent. En el transcurs de la història, s’han utilitzat complexos sistemes de reg, des dels dissenyats pels àrabs fins arribar, en l’època contemporània, a la maquinària industrial.
Encara que els molins començaren utilitzant una tecnologia preindustrial, alguns s’adaptaren a noves funcions i donaren lloc a fàbriques farineres, papereres, tèxtils, hidràuliques, etc. Perquè aquestes fàbriques funcionaren s’utilitzava la força procendent de l’aigua com a única energia.
No obstant això, alguns empresaris no dubtaren en adaptar els seus vells molins d’aigua, el que provocà l’aparició de noves indústries a la vora del riu Clarià, sent el punt màxim d’auge la segona meitat del segle XIX. El 1898, amb l’arribada de l’energia elèctrica a Bocairent, les fàbriques s’instal·len al nucli urbà i deixen les velles de vora riu, a poc a poc, abandonades.
El molí del Pontarró i el molí Vell o molinet són exemples de molins amb bassa d’acumulació, la qual encara es conserva (era propietat del convent dels Franciscans des del segle XVI), molí de la Cova d’En Gomar (és el més antic i apareix ja documentat als segles XIII-XIV), molí de la Senda de l’Esvaradora, el molí del Toll del Setril, molí de Lluna, molí de Piedra, molí d’Eduardo Juan o de la Roda; magnífic i grandiós molí, encara que al final fora fàbrica de teixits i de tints, del qual encara es pot veure l’espectacular roda vertical que li dona nom, d’uns 6.5 m de diàmetre. També cal nomenar la magnífica fàbrica dels Beneytos i la central hidràulica dels Julià.
