Cada any, amb l’arribada del 5 de gener, els Reis d’Orient Melcior, Gaspar i Baltasar, troben un buit en les seues apretades agendes per acostar-se a Bocairent, disposats a repartir joguets, regals i il·lusions entre els xiquets i els majors.
La festivitat se celebra en cap de setmana a l’Ermita de Sant Antoni Abat amb la tradicional foguera. El dia de la festivitat se celebra missa a l’ermita amb la benedicció dels animals i el repartiment de “la tallà” de Sant Antoni entre els festers. Eixe mateix dia els veïns acudixen en romeria a veure com a les cinc en punt de la vesprada, la cara del sant és il·luminada per un raig de sol, “a les cinc Sant Antoni amb sol”.
Coincidint amb la celebració del Novenari a Sant Blai, cada dia, la missa s’oferix a la intenció d’una de les nou comparses de moros i cristians de Bocairent. Finalitzant la missa, els festers pugen a l’altar major de l’Església Parroquial per a entonar els Gojos al Sant Patró, sostenint en les seues mans un ciri. Posteriorment es dirigiran al Maset (centre social de les filaes) on, després d’un aperitiu, es farà un sopar de germanor festera. A continuació la filà desfilarà pel centre urbà.
La Setmana Santa bocairentina és una vivència religiosa. En ella, l’oració, les celebracions i els oficis religiosos, serviran com a preparació a la festa de la Resurrecció: Viacrucis, Oficis, Sant Enterrament i Vigília de Resurrecció. Cada tres anys s’escenifica el Pas de l’Hort, una representació de la passió i mort de Crist, organitzada pels mateixos veïns.
La nit del Dissabte Sant, o de Resurrecció, després de la celebració de la Vigília, els xiquets de Bocairent tenen una manera molt particular de celebrar que Jesucrist ha ressuscitat: partiran des de l’Església de l’Assumpció per la Barrera Nova i pel centre urbà, arrossegant els “Rastres” (llargues tires de llandes que ells mateixos preparen per a l’ocasió), armant soroll i corrent per tot el poble. Diumenge de Pasqua, seguint el costum, els bocairentins eixiran al camp o a la muntanya disposats a passar el dia en plena naturalesa, i on no podran faltar els populars dolços coneguts com a “Mones de Pasqua”, elaborats amb farina, oli d’oliva i sucre, i en el centre un ou bullit.
El dia del Treball, els bocairentins acudixen en romeria a l’Ermita de Sant Jaume. Allí, després d’una matinera “diana”, i la solemne missa al Sant (antic patró de Bocairent), es procedix a la benedicció i repartiment de la “petxina de Sant Jaume” (panellet amb forma de petxina). Finalitzada la missa, es fa un “esmorzar popular” amenitzat per un grup de músics. El dia es completa amb una xicoteta fira i “cucanyes” per als més xicotets.
Festivitat del barri de la Santa Creu (barri més modern de Bocairent) actes religiosos, les atraccions per als xicotets, un sopar de germanor i ball, completaran un cap de setmana de festa.
Festivitat que se celebra durant el cap de setmana en el barri que porta el mateix nom en l’ermita de la dita adoració. Gira entorn de la figura de la patrona dels va!encians, en honor a la qual se celebren diversos actes religiosos i populars.
Festivitat que se celebra durant el cap de setmana. L’eix principal de la festa gira entorn de Sant Antoni de Pàdua, en honor al qual està dedicada l’Ermita que porta el seu nom i la festa. A més dels actes religiosos (missa i processó) se celebra una magnífica fira des del s. XVIII, en la que es pot trobar productes artesanals de tota classe, entre els quals el més apreciat i popular és l’anomenat “Puret de Sant Antoni”, dolç típic de fires.
Festa popular que se celebra en l’Ermita de Sant Joan i en els seus voltants, de la que cal destacar la seua antiguitat, per ser el barri de Sant Joan el més antic de la població. Se celebra durant el cap de setmana. És una festivitat de marcat caràcter religiós: la Missa i la Processó seran els actes centrals de la festivitat, si bé a aquests, caldrà afegir una gran diversitat d’actes populars: diana, cercaviles, “cucanyes i corredors”, així com un sopar de germanor en el barri.
A principis del mes de juliol, durant el primer cap de setmana, com a acció de gràcies al Sant Crist de Bocairent, per haver posat fi a l’epidèmia de còlera que va assotar les terres valencianes a finals del S. XIX, i que a Bocairent va acabar amb la vida de més de dos-cents veïns, se celebra una Missa en acció de gràcies, seguida d’un popular “esmorzar” del que cal destacar el “vi del llibrell”.
Festa popular en el barri que porta el mateix nom. Se celebra en l’Ermita de la Mare de Déu d’Agost i els seus voltants. Coincidix amb la celebració en I’Església de Ntra. Sra. de l’ ,Assumpció per tractar-se de la titular de la mateixa. Es combinen les celebracions religioses amb diversos actes populars: cercaviles, diana, jocs populars…
Durant el primer cap de setmana de setembre, en la matinada del dissabte a les 4.30 h. els veïns recorren els principals carrers de Bocairent, acompanyant a la Divina Aurora escoltada per la música i entonant els gojos.
Se celebra durant el cap de setmana. Festivitat dels músics, per ser aquesta la patrona de la música. Se celebrara amb diverses activitats: cercaviles, missa, concert, exposicions…
Festa popular que se celebra en l’Ermita de Santa Bàrbara (en la Serra Mariola) i en els seus voltants. Les celebracions religioses i les populars, així com un “esmorzar popular”, suposaran un entranyable dia de muntanya.
Festivitat dedicada a la patrona canònica de Bocairent. En honor a la Puríssima lmmaculada Concepció se celebra Novenari, Missa Solemne i Processó, així com diversos actes populars.
La celebració de la Nit de Nadal conserva a Bocairent una de les més belles tradicions: muntatge de Betlems en les cases, així com en els temples religiosos, i el cant de nadales a aquests Betlems per part dels més jóvens, que en la vesprada-nit, recorreran cases i carrers entonant les més belles nadales i arreplegant el popular “aguinaldo”. La nit i el dia de Nadal congreguen a les famílies en una celebració entranyable.
