La visita al nucli antic de Bocairent, declarat conjunt històrico-artístic, es fa imprescindible, sobretot després d’haver contemplat la impressionant panoràmica des de la carretera.
Compta amb un peculiar traçat de carrers, al més pur estil àrab, amb pujades i baixades, escales, voltes, placetes, atzucacs… Una passejada pels empinats carrers, que és convenient fer amb el calçat adient, ens descobrirà racons de gran bellesa. Fonts i testos amb flors marquen tota la passejada, que ens pot dur a alguna de les tres ermites del nucli antic: Sant Joan, Mare de Déu dels Desemparats i Mare de Déu d’Agost.
En la part més alta del nucli antic està ubicada l’església parroquial de Nostra Senyora de l’Assumpció i el seu museu, i baixant cap a la placeta de Sant Vicent, està ubicat el Museu d’Oficis i Costums, com un teler antic, en perfecte funcionament.
Diferents civilitzacions
La particular situació orogràfica de Bocairent ha afavorit el desenvolupament de diferents cultures al llarg de la història. S’han trobat restes d’assentaments humans del Neolític a les coves del Vinalopó i de la Sarsa, així com diversos poblats ibers ubicats en xicotetes llomes de la zona. També els romans deixaren la seua empremta en algunes vil·les del terme.
L’etapa islàmica va ser una de les més pròsperes i la que ha deixat un major llegat. La música tradicional, la gastronomia, les festes i algunes tradicions així ho demostren. El 1245 la població va passar a formar part de la Corona d’Aragó. El 1418 va ser declarada Vila Reial i el 1587 Felip II li atorgà el títol de Reial Fàbrica de Draps, que va dotar Bocairent amb el Llibre dels Privilegis, és a dir, la reglamentació corporativa de les activitats tèxtils, activitat que ha continuat fins els nostres dies.
