AVÍS:
XIQUETS:
Es tracta d’un grup de coves-finestra, o coves artificials amb orificis en forma de finestra, penjats a mitjan d’una cinglera rocosa. Situades en el Barranc de la Fos, en la vessant dreta, tan sols a uns 300 m. al nord del nucli urbà medieval de Bocairent. És el grup més complex i nombrós, amb diferència, de tota la capçalera del riu Clariano, on hi ha altres grupets en els barrancs entre Bocairent, Ontinyent i Alfafara. És també el més famós i del que més s’ha escrit.
Descripció
Consta d’una cinquantena de finestres, que donen accés a altres tantes cambres, així com de 9 finestres més, que tan sols estan iniciades i inacabades. Les finestres es disposen en 3 – 4 nivells però sense formar “pisos” regulars. És molt probable que la gran majoria d’aquestes cambres foren concebudes per a estar aïllades, almenys en un principi, ja que totes tenen argolles d’ancoratge per a les cordes i dispositius per a encastar portes –marcs, solcs…–, però en l’actualitat estan totes intercomunicades per trencaments en les parets (que també semblen antics), així com per “pouets-xemeneia” per a salvar els desnivells.
Tanmateix, una de les finestres es troba a un nivell més baix que la resta del grup (a uns 8 metres del pis) i no té cambra, sinó que és del tipus “xemeneia”, amb bons escalons. En 1908 es va fer explotar un “barrino” per tal de facilitar l’accés, cosa que la va desfigurar.
Posteriorment s’ha instal·lat una escaleta metàl·lica per on s’entra amb comoditat. Però amb anterioritat s’hi accedia dificultosament ajudant-se d’una sèrie d’osques a la paret tipus “pedal”. Altres dos accessos d’aquests tipus de “pedal”, es constaten cap a les finestres del terç nord i extrem nord. Les cambres, quasi totes de planta aproximadament rectangular i variables en quant a mesures (2,5×3 m. i 2,5x 4 m., com a mitjana), no presenten sitges ni elements destacables, i solament unes quantes tenen dipòsits o compartiments oberts – atraixos. Enfront d’aquest grup hi ha una finestra solitària, El Calvari, i al voltant del mateix Bocairent també trobem el grup del Colomer i el d’en Gomar.
Interpretacions
Les interpretacions d’aquestes cavitats han sigut molt diverses, a través del temps, (cambres sepulcrals d’èpoques antigues, graners, cenobis visigòtics…) i difícils de datar, per falta de materials arqueològics, inscripcions o altres dades. Després de diverses prospeccions arqueològiques dutes a terme pel MAOVA (Museu Arqueològic d’Ontinyent – la Vall d’Albaida), –encara no completades–, es pot assegurar que es tractava de graners-magatzems de seguretat, realitzats en època andalusina (hispano-àrab), que servirien a determinades comunitats camperoles de les proximitats, molt probablement d’ascendència berber. Sembla que és un model de graner traslladat del nord d’Àfrica (els tazaghin de l’alt Atles, per exemple).
Hipotèticament, el seu funcionament deuria ser remotament paregut al d’un magatzem col·lectiu berber o agadir, almenys per al grup major de les Covetes dels Moros. Correspondrien a un moment molt precís –encara per determinar amb exactitud–, probablement entre els segles X-XI.
