Les fonts del casc antic són fruit d’una primerenca canalització d’aigua potable en l’àrea urbana, a finals del segle XVIII.
Data de 1854. Destaca la seua ubicació, ja que en aquella època el gust arquitectònic-urbanístic local va provocar que estiguera adossada a la paret. A més, aquesta era la primera font que es trobava a l’entrada principal del poble i per on passava el camí de pas per la vila. Com a la majoria de les fonts locals, trobem una inscripció que ens indica l’any de fundació i el nom que rep.
Data de 1794. Era el primer lloc de descans de camí cap a l’església parroquial. A més, la font abastia un nucli important de població. Està adossada a una paret de roca, des d’on es poden contemplar els estrets carrers que conformen el casc antic. Trobem també una inscripció commemorativa de la seua fundació en un gran cercle de pedra.
Situada molt a prop de l’anomenat pels àrabs Portal de l’Almaguer i que, posteriorment, amb la conquesta cristiana de la vila, es va passar a anomenar Portal d’Agost. Està adossada a la paret amb inscripció commemorativa de la seua fundació en un cercle.
Encara que desconeixem la data de construcció d’aquesta font, durant el segle XVIII es van construir la major part de les fonts del barri medieval. Aquestes, a més de servir per a l’ús dels veïns, els sobrants també s’utilitzaven als tints de llana ubicats a les mateixes cases i, sobretot, per regar els horts. La font està adossada a una paret que fa de carrer a les cases que hi ha damunt de la font.
Data de 1794. Està ubicada en l’encreuament de dos dels carrers més antics de la població: el carrer Sant Joan, on es troba la primera ermita cristiana i antiga mesquita, i el carrer Mare de Déu d’Agost, que porta al portal i l’ermita del mateix nom. Al costat de la font podem apreciar un arc de carreus de pedra, tot i que actualment el trobem tapiat.
Data de 1794, amb la inscripció commemorativa en un cercle a la part superior. Una de les característiques d’aquesta font és que els seus sobrants s’utilitzaven per als tints i els horts escalonats que hi ha al costat del riu Clarià.
Data de 1793. Un fet curiós de la seua ubicació és que es troba a prop del balcó des d’on va predicar sant Vicent Ferrer, segons la tradició. És la primera font que va ser construida dins d’un pla municipal de reconstrucció del subministrament d’aigua des del barranquet de la Rambleta i de la creació de fonts en molts llocs del poble. Per a commemorar que aquesta font és una de les primeres, està adornada amb una corona de llorer pètria. Les obres van ser realitzades quan era alcalde Francesc Belda Pla, primer baró de Casanova.
Encara que desconeixem la data de construcció, la font destaca de la resta per ser discreta i recollida, com si d’una fornícula santoral es tractara. Les seues aigües servien també per alimentar el llavador del Muret i els horts contigus.
Data de 1793. La font de l’Escaleta alimentava els llavadors més propers, com el que es troba ubicat uns metres més avall. També abocava aigua a l’aljub medieval que dona nom a la zona. Aquesta font conté pedra que prové de la pedrera que hi ha camí del barranc, ja que si ens fixem és d’un color rogenc clar.
L’antic emplaçament d’aquesta font va ser l’escorxador municipal, fins que l’any 1996 es va decidir canviar la seua ubicació al lloc actual, per ser una veritable joia realitzada en pedra.
Denominada així per estar ubicada en una zona on hi havien molts treballadors d’aquest ofici. El sobrant d’aigua passa a una xicoteta bassa dels horts propers i s’utilitza per al reg. Antigament hi havia molt a prop un llavador. Era la primera font que es trobava per l’accés del pont de Darrere la Vila.
