Segle XIX, 1899. La seua construcció fou deguda a la creació de la carretera de l’Alcúdia, Ontinyent i Villena; aquest projecte enllaçaria les estacions de ferrocarril de l’Alcúdia, Canals i de Villena i milloraria les comunicacions dels pobles de la meitat oriental de la Vall d’Albaida. El pont consta d’una sola arcada de mig punt de rajola, amb embocadura de pedra picada, de 21,4m. de llum i 25 d’alçada. Els timpans estan alleugerits mitjançant sis petits arcs escassans de rajola. Al seu costat encara es pot trobar el llavador del Riberet.
És el pont més antic de Bocairent que servia d’accés al poble. L’any 1563 l’historiador Viciano el va qualificar com el pont més gran i elevat del regne. Està format per una sola volta, amb forma d’arc de mig punt i una ubicació espectacular sobre el riu Clarià. Combina pedra de carreu i pedra alineada horitzontalment formant dibuixos espigats. La calçada està empedrada i lleument bombada per a fer córrer l’aigua de pluja cap a les baranes del pont.
Va ser construït per facilitar l’accés a l’ermita del Sant Crist. Està compost per un gran arc d’ogiva, de pedra de carreu i reforçat amb dos contraforts a cada banda. Al costat del pont, es troba la popular “ Esgoladora”, pedra gran i llisa per on s’esgolen els menuts.
Aquest pont correspon a tres èpoques diferents: època romana, califal i andalusí. És una bella obra de cantereria realitzada en carreus de pedra calcària local. Les seues dimensions són de 6 m aprox. de llargària i uns 6 m d’alcària; mentre que la seua amplada original era d’uns 2,80 m. L’arc former de volta s’acosta al mig punt, tot i que està deformat pel desgast i el desplaçament d’algunes dovelles.
Aquest pont, construit el 1897, amb un sol arc de mig punt damunt el riu Clarià, va ser l’entrada principal de Bocairent fins que l’any 1950 fou construït el pont de Sant Blai. Actualment serveix d’inici/ fi de la ruta del Riu Clarià.
Aquest pont, inaugurat el 19 de juliol de 1950, substituí al pont de Mitja Calça. Fou l’obra més important de Bocairent durant el segle XX, ja que facilitava notablement l’accés a la població. Amb 9 arcs i una extensió de 126 m de llarg, 6 m d’amplària, 3 m de cera volada i una altura de 26 m està situat damunt el riu Clarià. Aquest pont va significar per a Bocairent un gran avanç econòmic, ja que l’unia directament amb la carretera i l’estació de tren.
Magnífica construcció de cantereria realitzada en carreus de pedra local. Presenta la particularitat d’haver-se construït en dues fases; una primera més antiga, que creiem d’època andalusina, califal o taifa i que és la més rellevant, a la que se li va adossar un altre cos, en l’època baixmedieval. L’arc és de mig punt, tot i que està deformat pel desgast i desplaçament de les dovelles. L’ampliació d’època baixmedieval es va realitzar entre els segles XV-XVII.
Està situat a uns 200 m del mas de la Frontera. La seua estructura es compon d’un sol arc de mig punt, encara que és difícil d’apreciar a causa de l’espessa vegetació. Es desconeix la seua data de construcció, encara que pareix que va ser utilitzat per al pas de l’aigua en 1925, any en què va arribar l’aigua a Bocairent.
Està situat entre les masies de Micalàs i el Racó, en la zona de cultiu. La seua estructura està composta per 3 arcs de mig punt realitzats en carreu. És l’únic que té data de construcció (1699) i està gravada en una de les pedres de l’arc central. La part superior té forma de séquia, ja que servia per a passar l’aigua de reg del Vinalopó.
Està situat molt a prop del mas. La seua estructura està composta per un sol arc peraltat. En la construcció s’aprecia una tècnica més moderna. Es desconeix la data de construcció, però per les seues característiques deu ser del S XIX.
